Coses curioses

• Canal 33 emet un programa sobre telepredicadors al País Valencià (2 d'octubre de 2007)

• Els fantasmes de la Misericòrdia (11 de setembre de 2007)

• Atribueixen una curació miraculosa a la intercessió de Gaudí (9 de juny de 2007)

• Diuen que l'antiga piscina de Castellnou de Bages està embruixada (3 de març de 2007)

• Els sorolls del fons marí de Balears són de balenes (14 de maig de 2006)

Canal 33 emet un programa sobre telepredicadors al País Valencià

El Canal 33 emet avui  a l’espai “60 minuts” un documental dedicat als telepredicadors, rodat en gran part a València.
Els predicadors asseguren que guareixen el càncer, la sida, la ceguesa, la paràlisi i tota mena de malalties a través de miracles i gràcies a l'Esperit Sant. Les seves promeses viatgen a través de les ones cada dia en un canal de televisió, via satèl·lit, instal·lat a Madrid i que arriba a tot Europa. Epi Limiñana, d'origen murcià, és el telepredicador més important resident en el País Valencià.. Des d'allà organitza totes les seves activitats: campanyes de curació per a mig món que reuneixen milers de persones. Fa miracles cada dia a canvi de diners. El reportatge d'investigació destapa la trama econòmica i empresarial d'aquest predicador.
A més, el reportatge "Telemiracles" mostra també: èxtasis col·lectius i guariments en viu en un restaurant de Torrevella. Una altra anècdota és l'exorcisme al qual foren sotmesos a Llíria (Camp del Túria) dos membres de l'equip de Canal-9. Els trucs, les falsedats, els miracles falsos i la manera de fer-se ric a través de la xerrameca per televisió queden denunciats en un treball d'investigació de cinc mesos fet pel canal públic valencià Canal-9.

CCRTV, 2 d'octubre de 2007

Els fantasmes de la Misericòrdia

Llums que s'apaguen i s'encenen de bon matí, crits de gent pobre i esperits de monges, passos i portes que s'obrin i es tanquen. Són alguns dels episodis que asseguren haver viscut els treballadors de La Misericòrdia, un dels edificis més emblemàtics de Palma i un dels més grans, un immoble amb molta història, part d'ella maleïda, protagonitzada per al·lots bords i ancians sense família ni mitjans de subsistència.
"Nosaltres no creiem en fantasmes ni hem vist cap, però a La Misericòrdia es van viure situacions no molt agradables temps arrere i potser hi haurà una energia" que es manifesta en forma de sons, assenyalen Pepita Mates i Carmen Rojas, que han treballat durant sis anys en una de les sales de La Misericòrdia, en la mateixa en què assaja el cor infantil del Teatre Principal. Elles són les encarregades de donar forma al vestuari de les produccions de la Fundació del Principal. En els dies previs a una estrena els han arribat a donar les tres de la matinada i han sigut diversos els successos que els han encongit l'ànima.
Més que de por, Pepita i Carmen prefereixen parlar d’"aprensió". La Misericòrdia "és molt antiga i molt inhòspita, i quan escoltes sorolls estranys, t'entren unes ganes boges de deixar-ho tot i anar per a casa, cosa que hem arribat a fer en alguna ocasió".
La resta del personal de La Misericòrdia els gasta bromes sobre els seus fantasmes, encara que elles no riuen quan conten un dels capítols d'esperits més coneguts de l'antiga casa de la caritat: "Diuen que en l'anomenat pati de les dones una vegada va aparèixer una monja amb una al·lota".
Va ser a principis del segle XIX quan van començar les obres de l'edifici, tal com el coneixem avui. En ser situat sobre un petit puig, el del Sitjar, era un lloc ideal per a tractar malalts ja que en aquell punt corria més aire. La Misericòrdia, que no sols acollia pobres, ancians i mainada, també va funcionar com a manicomi, i va ser construït sobre l'antic cementeri de Camp Roig. Sa Riera va servir d'enderroc per als ossos, tot i que encara avui, quan s'escomet alguna reforma, surten a la llum restes humanes.
L'immoble poc ha canviat des del segle XIX. Moltes de les seves sales, que es compten per desenes, romanen tal com eren llavors, en especial les de la planta superior, a l'espera d'una reforma que tarda a arribar. Quan cau la nit, la majoria del personal abandona l'edifici. Només són uns pocs els que es queden més enllà de la mitjanit, entre ells, els vigilants.
El guàrdia jurat Marc Adrover ha escoltat la història de l'aparició de la monja junt amb una al·lota, "una llegenda", diu amb un somriure. "És cert que jo he sentit coses, però segur que era el vent o algun animal. Jo no em crec això que narren de crits de gent pobra i esperits de monges".
Siga certa o no l'existència d'ànimes desencarnades, en els últims anys han sigut diverses les persones que han deixat de treballar allí farts de "sorollets i coses rares". Així ho afirma Joan Morlà, antic cap de seguretat, lligat a La Misericòrdia des de 1987. "Va haver-hi un obrer, que treballava en la zona de l'Hospital de Nit, que es negava a anar en horari d'horabaixa perquè deia que escoltava crits i xiulets estranys. I vaig tenir un company, guàrdia jurat, que també va abandonar la feina: deia que hi havia algú que ens feia la punyeta i de bon matí encenia i apagava els llums".
Fa unes setmanes un equip del programa d'IB3 "Misteris illencs", ja retirat de la graella, va entrar en La Misericòrdia a la recerca de fenòmens paranormals. "Buscaven presències i, encara que no la van emetre, es diu que van gravar unes psicofonia en què la famosa monja s'identificava", assegura Joan Morlà.

xenologia.blogspot.com, traduït d'un article de Gabriel Rodas a Diario de Mallorca, 11 de setembre de 2007.

Atribueixen una curació miraculosa a la intercessió de Gaudí

La devoció religiosa per Antoni Gaudí progressa a més velocitat que les obres de la Sagrada Família, de manera que la data del seu ingrés en el santoral podria arribar abans que es donin per acabats els treballs al temple. L'associació que promou la causa de beatificació de l'arquitecte ha començat a documentar casos d'aparents miracles que podrien franquejar-li la porta de la santedat per traslladar-los al Vaticà, on una comissió científica, primer, i una de teològica, després, han de validar-los.
El més recent i de més entitat dels reunits fins ara afecta Ramon Amargant, un catòlic practicant de 62 anys, que resideix a Canet de Mar. Amargant va explicar ahir per telèfon a aquest diari que després de successives intervencions per implantar-li una pròtesi de titani al fèmur que se saldaven amb una ferida oberta que no deixava de supurar va experimentar, fa tres setmanes, un canvi radical en 48 hores.
Això va passar després que ell mateix, la seva família i els seus amics elevessin les seves pregàries a l'arquitecte, valent-se de les estampes editades per rendir-li culte, reclamant-li que intercedís per ell. "La ferida ha cicatritzat i no tinc cap molèstia. Els metges no troben explicació al que ha passat", va resumir.
No era la primera vegada que Amargant demanava ajuda a Gaudí, a qui professa una gran admiració –"no crec que un ésser humà pogués haver iniciat la Sagrada Família sense intercessió divina", afirma –. Abans havia advertit que les seves pregàries davant la tomba de l'arquitecte a la cripta del temple en demanda de curació per a un amic amb càncer havien, aparentment, donat resultat. "Les persones que ara han resat per mi han estat escoltades. Jo no sé si això és un miracle. Jo em limito a explicar la meva experiència", va dir.

El fotògraf
El vicepostulador de la causa i rector de la parròquia de la Sagrada Família, el sacerdot Lluís Bonet, va narrar ahir un altre episodi suposadament d'ordre sobrenatural que ha estat documentat pel mateix protagonista, el fotògraf Andreu Català, fill del cèlebre fotògraf Francesc Català Roca.
Andreu Català explica que el 6 de febrer del 2002, mentre estava fent fotografies dalt de la grua de la nau central de la Sagrada Família, va perdre momentàniament l'equilibri per culpa d'una ràfega de vent i una lent òptica va caure a terra des de més de 90 metres d'altura. Immediatament, assegura, va invocar Gaudí davant de la por que hagués pogut fer mal a algú. Després, va buscar la lent i no la va trobar. Al cap d'un mes i mig, va tornar a enfilar-se a la grua i va trobar la lent "sencera, encara que hi havia penetrat l'aigua, i amb dues marques que evidenciaven la caiguda" als baixos de l'estructura.
Un llibre que acaba d'editar l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí que dirigeix l'arquitecte José Manuel Almuzara recull, a més, múltiples favors menors obtinguts sota l'aparent mediació del creador de la Sagrada Família. Des de retrobaments familiars fins a un lloc de treball, passant per ajudes per obtenir un habitatge. Molts d'aquests testimonis provenen de Llatinoamèrica, va revelar Almuzara, on la devoció pel vessant místic i religiós de l'arquitecte competeix amb la passió per l'obra de l'artista que expressen els japonesos.

Joan Pau II

El llibre inclou una carta del que va ser fidel secretari de Joan Pau II i ara cardenal de Cracò- via, el polonès Stanislaw Dziwisz, datada el juny del 2006, en la qual es declara admirador de l'"arquitecte de Déu". "Els confesso que estic profundament commogut llegint la biografia ¡en polonès! amb la qual em van obsequiar durant la meva estada a Barcelona amb el Papa", afirma. "Com que tinc molt interès en la seva ràpida beatificació li asseguro la meva oració particular per aquest assumpte", afegeix. I finalitza formulant una invitació: "Per la meva banda els animo perquè resin per la ràpida beatificació d'un altre servent de Déu, Joan Pau II".

Xenologia.blogspot.com, traduït d'un article de Jordi Casabella del Periódico de Catalunya de Mallorca, 9 de juny de 2007.

Diuen que l'antiga piscina de Castellnou de Bages està embruixada

En la plana web <www.palimpalem.com/3/Enigmasdelmisterio/body5.html> s'explica que la piscina de Castellnou de Bages era els anys setanta i vuitanta una de les més concorregudes de la zona, fins que diverses morts van crear una espècie de psicosi col·lectiva entre els banyistes que van passar a considerar-la maleïda, sempre segons l'autor del lloc web.
En l'actualitat, segons sembla, pertany a l'empresa constructora Losada la seu del qual està en la carretera de Martorell, a escassos metres del recinte de la piscina, en lamentable estat d'abandó.
Reproduïm els relats fantàstics propis del cinema de terror: "Els meus amics havien estat a la piscina de Castellnou i em van dir que havien vist ombres i escoltat veus, mi les ombres - Aquella nit va ser la que més por vaig passar en tot la meva vida".
“Una vegada a l'interior de la piscina vaig passar per el costat d'un arbre que estava just davant d'una pedra i sense saber per que quelcom em va deixar paralitzat sense poder moure'm. En aquell instant vaig començar a plorar, les llàgrimes em queien soles, era mort de por i no entenia res. El meu company em mirava amb cara de sorpresa i assenyalava al meu voltant, i, segons em va dir minuts després, havia vist diverses ombres al meu voltant que m'impedien el pas. Una vegada vaig poder-me moure, vam tocar el dos.
“Altres companys van tenir una altra experiència aqueix mateix dia amb un gat que van veure mort a la piscina i que posteriorment van observar amb claredat que se'ls creuava davant del cotxe fent-los aturar-se justament a la sortida de la piscina. Segons van coincidir tots els ocupants del vehicle que van poder veure'l durant diversos segons, era el mateix gat que instants abans havia vist a l'interior de la piscina mort"...
Aquest és un testimoni que relata Miguel Ángel Segura, propietari de la pàgina i que afegeix la seva pròpia experiència amb diverses psicofonies.
“El dia 1 de Febrer vam realitzar diverses proves de tipus psicofònica a l'antiga entrada de la piscina, lloc on un grup de joves va ser testimoni d'estranys sorolls al mateix temps que segons les seves pròpies paraules s'alçava una agressiva ventada que va desaparèixer en l'instant que van eixir de l'entrada, com si alguna cosa volgués treure’ls d'allà”
“Nosaltres vam deixar les nostres gravadores en aqueix mateix lloc i vam obtenir diverses inclusions d'origen desconegut que semblaven voler dir-nos alguna cosa. Una veu ens va deixar enregistrada en la gravadora una paraula d'advertència ‘ATENCIÓ’ - aparentment totes les paraules en espanyol - , a continuació apareix una altra veu que diu ‘ESTIGUÉ’. Poc després vam enregistrar dues frases en els fons de l'enregistrament com si fos un remor, una que diu ‘NO HA VINGUT’ i una altra més complicada d'interpretar que sembla deixar-nos una pregunta ‘EM VEUS?’
Sens dubte aquestes quatre veus ens van fer pensar força, però no havia arribat el més sorprenent. Això fou en analitzar l’enregistrament de l'altre aparell gravador quan ens vam topar amb dues veus aparentment intel·ligents que responien a les nostres preguntes. Davant una d'elles, ‘què es manifesta en aquest lloc?’, apareix una veu semblant al murmuri que havíem analitzat instants abans que ens diu ‘NINGÚ’ L'altre enregistrament psicofònic que vam enregistrar és sens dubte la més impressionant i possiblement la més fàcil d'interpretar, davant la pregunta que ‘quin misteri i enigmes guarda aquest lloc?’ apareix una veu greu i contundent que diu ‘AIXÒ MATA’

Una altra aportació posterior a <misterios-camaron-de-cai.blogspot.com> explica que les suposades tres morts de la piscina de Castellnou de Bages, dno són més que una llegenda urbana.
I per tal de justificar les psicofòniques i les narracions fantasmagòriques sobre l’indret, indica que en el lloc hi ha algun fet paranormal que ha desencadenat tortures a gossos i gats i que totes les altres coses s’expliquen pels poder psíquics dels que han visitat la piscina predisposats per la suposada, i sembla que falsa, mort dels joves.

xenologia.blogspot.com, 3 de març de 2007

Els sorolls del fons marí de Balears són de balenes

Ni perforacions petrolíferes, ni maniobres secretes de submarins, ni bases d'ovnis sota l'aigua, ni monstres marins, ni cap altra teoria paranormal o de ciència ficció. Els sons que gairebé cada estiu s'escolten en el fons del mar balear, en les proximitats de la costa Nord de Mallorca, tenen una explicació totalment lògica, d'origen natural, i per fi resolta per la comunitat científica. Segons les investigacions realitzades al Centre Oceanogràfic de Balears a les quals ha tingut accés Diari de Mallorca, el rorqual comú (Balaenoptera physalus) – un cetaci de gran grandària que cada any migra a través del mar balear– és el causant d'un tipus de so molt particular, com una espècie de cop sec, buit, metàl·lic i repetitiu, so que entre juliol i octubre del 2002 mantingué en tensió a pescadors, submarinistes i investigadors. Aquell estiu, les teories i especulacions sobre la procedència del “estrany soroll” ompliren pàgines de diaris i d'Internet tant locals com internacionals.

Des d’aquells dies, diversos investigadors han tractat de trobar una explicació lògica a tals sons, dels que ja hi havia constància abans de 2002, des de feia dècades. Cap d'aquests investigadors ha arribat tan lluny en les seves conclusions com Joan Miquel Batle, tècnic especialista en acústica que treballa al Centre Oceanogràfic de Balears, que ha anat descartant hipòtesi, una després de una altra, fins a quedar-se només amb una, que és la següent: els mascles de rorqual comú emeten un so de molt baixa freqüència amb què es comuniquen amb les femelles i que implica una espècie de comportament sexual o tal vegada un avís de localització. Al seu pas per Mallorca, i en determinades circumstàncies de proximitat i estat del mar, el so d'aquestes balenes pot ser perfectament audible sota l'aigua.

Segons explica Batle, el “cant” dels rorquals és molt intens; en semblar es tracta del so biològic més potent emès per un mamífer en tot el planeta, segons les investigacions de la University Rhode Island de Nova York. A partir de a les mesures realitzades, la intensitat d'aquest soroll oscil·la entre 184 i 186 decibels, que referits a l'aire equivaldrien a 150 decibels. Com a dada comparativa, és suficient recordar que un avió, en enlairar-se, desenvolupa un soroll de 120 decibels.

 La Balaenoptera physaluses prou habitual en Balears entre primavera i estiu, ja que es desplaça des de l'Atlàntic, a través de l'estret de Gibraltar, fins al mar de Ligúria, al golf de Gènova, on es troba una gran reserva internacional de mamífers marins.

Els bussejadors del Centre Oceanogràfic identificaren clarament en 2005 el so emès per aquesta espècie de balena en distints punts propers a Mallorca, des de Dragonera fins a Formentor. Els treballs realitzats podrien ampliar-se amb la col·locació de hidròfons permanents a l'aigua sempre que l'Administració mostri interès respecte d'això, apunta Batle.

http://xenologia.blogspot.com. Traduït d'un article de Enric Culat a La Almudaina, Diari de Mallorca 14 de maig de 2006.