Parcs d’atraccions

• Apol·lo (Apolo)
• Arrabassada
• Caspolino
• Iris Park
• Maricel Park
• Montjuïc
• Tibidabo
• Saturn (Saturno)
• Turo Park
• Valvidriera

Enllaços externs:

• www.fotosdebarcelona.com/docs/CasinoRabassada-CAT.pdf

Situat al carrer de València 197, oferia atraccions, concerts, cinema i restaurant. Disposava d'una sala on si va fer boxa, almenys, entre 1914 i 1936 quan la boxa passà al control del Sindicat Únic d’Espectacles Públics de la CNT (Llorente 1991; Pedret 2004). Durant els any 30 es van celebrar mítings polítics de diversa factura, com es comprova amb una ullada a la premsa de l’època.

El «Maricel Park» estava situat a Montjuïc, en part dels terrenys que ara ocupen els jardins Joan Brossa. L’empresa responsable era la mateixa que la del Funicular de Montjuïc (Ortega 2003), els hereus d’Elies Rogent Massó, iideòleg del projecte ferroviari, però mort l'any 1924.

Es parc es va inaugurar el 13 de juliol de 1930 (Huertas 2003) i va sobreviure fins l’any 1936 (Pérez 1999). Un cop desaparegut si van establir prop d’un centenar de barraques que van ser desmantellades l’any 1964 per tal de poder construir el nou parc d’atraccions de Montjuïc.

Anunci procedent del setmanari Mirador del 2 d’octubre de 1930.

(Disponible a <ddd.uab.cat/pub/mirador/a1930m10n88.pdf>, consulta 9 de novembre de 2008).

Anunci procedent del diari La vanguardia del 16 d’abril de 1931.

L’any 1964 el veneçolà José Antonio Borges Villegas va convèncer  l'ajuntament de Barcelona per tal de realitzar la construcció d’un parc d’atraccions a la muntanya de Montjuïc a canvi d'una concessió per 30 anys, un percentatge sobre les entrades i l’ordenament de la zona ocupada pel barraquisme (Pérez 1999). L’any 1966 s’inaugurà oficialment el Parc d’atraccions de Montjuïc.

A principis dels anys 70, la concessió va passar a mans de l’empresa PASSA (Parc d'Atraccions S.A.), que ja explotava el parc d'atraccions de Madrid i d’altres a Espanya (Pérez 1999). La inversió realitzades pel nous propietaris va significar una embranzida per el parc amb gran èxit, realitzant una gran inversió de modernització amb la introducció de noves atraccions (cicló, twister, amor express, el pop, ...), però també amb la desaparició d’una muntanya russa.

Durant els anys 80 el parc va tenir una bona assistència de públic, tant per la trentena llarga d’atraccions, com per l’amfiteatre a l’aire lliure on, especialment  a l’estiu, eren freqüents els concerts de grups i famosos de la faràndula espanyola. Però ja a la segona meitat dels 80, es va iniciar una progressiva davallada. D’una banda els canvis en els gustos del clients i l’aparició dels grans parcs temàtics; d’altre la celebració de l’olimpíada del 92 que va dificultar l’accés; i, en tercer lloc, les escasses inversions realitzades – només el bumerang  salvà una mica la situació – davant la perspectiva de quedar-se sense concessió l’any 96.

Els darrers anys la concessionària va reclamar l’Ajuntament pels dies que el parc havia estat sense poder funcionar per les Olimpíades, curses, obres, etc (Pérez 1999). Finalment es va allargar el dret d’explotació dos anys més fins el 27 de setembre de 1998, data en la qual es va tancar definitivament, sense que acabessin les polèmiques legals, tot i els intents de l’empresa de reobrir-lo modernitzat, fet al qual l’ajuntament es va negar.

Enllaços externs:

• www.tibidabo.es

• www.achus.info/sitio/1424.asp [en espanyol]

El «Saturno Parque» es presentava com un «gran parc d’atraccions americanes» que disposava de cafès i restaurants. Estava situat en el Parc de la Ciutadella i revista de turisme Barcelona Atracción en el seu número de setembre de 1911 les considerava les més cèntriques i populars de la Ciutat (Blasco 2005: 393).

Les atraccions abans de la Guerra Civil incloïen, pista de patinar, tir, guinyol, tenis etc.  (Blasco 2005: 394)

Referències

• Albert Blasco Peris (2005). Barcelona atracción (1910-1936). Una revista de la Sociedad de atracción de forasteros [en línia].  Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra <www.tesisenxarxa.net/TDX-0809107-173028> (consulta 9 de novembre de 2008).

• Josep M. Huertas (2003). «Cronologia de Montjuïc» [en línia]. BMN 61 (abril de 2003). <www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm61/bmm61_qc71.htm>, (consulta 9 de novembre de 2008).

• Juli Llorente Segura (1991?). Ressenya abreujada de la història de la boxa a Catalunya [en línia]. <www.fcboxa.org> (consulta 9 de novembre de 2008).

• Jordi Ortega Robert (2003). El transports. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. (Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc, 13): 12.

• Gerard Pedret (2004). «La revolució esportiva. El sindicat de boxejadors professional de la CNT». Ebre 38, 2: 133-146.

• José Pérez [1999 ?]. «[Història del Parc d’atraccions de Montjuïc]» [en línia]. <www.achus.biz/montjuic/default_cat.asp> (consulta 9 de novembre de 2008).