L'il·lusionista Uri Geller torna a estar envoltat de polèmica

Mistèric [pseudònim] (2007)

    http://xenologia.blogspot.com/2007/01/lillusionista-uri-geller-torna-estar.html

Llicència dels autors

Un reeixit programa de televisió israeliana protagonitzat pel popular mag Uri Geller s'ha vist assetjat per les crítiques després que mags de tot el país hagin denunciat que el programa conduït per l'il·lusionista està ple de "trucs i trampes".

Geller, l'il·lusionista israelià que va saltar a la fama simulant poders psíquics per la televisió, es va embarcar el passat any en la realització d'un programa per a la petita pantalla del seu país amb l'objecte de nomenar un hereu.

El programa, 'Uri Geller cerca un successor' es va convertir en un èxit instantani, amb cotes d'audiència de fins a un 40 per cent. Més d'un milió de persones van presenciar com multitud d'il·lusionistes competien per heretar el tron de Geller realitzant tot tipus de trucs, des d'aturar els rellotges de l'audiència a llegir les seves ments.
No obstant l'èxit es va veure aviat seguit de crítiques. Alguns il·lusionistes van afirmar que no tenia "res de sobrenatural". Quelcom que es va afanyar a desmentir l'il·lusionista, que va insistir que el seu programa no implicava cap tipus de 'truc de mans' i que els participants tenien autèntics poders sobrenaturals capaços d’"obrar meravelles".

Entreteniment i esperança

"No sóc un mag i mai ho he estat", va assenyalar Geller als mitjans. "Mantinc els meus poders misteriosos. Quan era jove solia dir que tenia poders sobrenaturals. Avui li dic a la gent que ni nego ni confirmo res".

Uri Geller va aconseguir la fama mundial no sols després de doblegar milers de culleres o detenir el rellotge del Big Ben simulant que ho feia amb el poder de la seva ment. També ha amassat una considerable fortuna gràcies a nombroses actuacions en què exhibia les seves suposades habilitats telequinètiques i la seva capacitat per a detectar amb els seus poders la presència d'aigua, or i altres metalls.
Milionari als seus 60 anys i resident a Londres, Geller ha defensat el seu programa, que considera font d'entreteniment i distracció per als seus compatriotes: "L'èxit del programa es deu a la tensa atmosfera al país i a la guerra en el Líban", va afirmar. "La gent vol entreteniment però també esperança".

Quan es triï el successor a finals de gener, Geller afirma que el convertirà "en nou ambaixador de bona voluntat d'Israel, igual que jo ho he sigut durant anys".
No obstant, i abans que hagi pogut completar-se el procés de selecció, dotzenes de mags israelians i de fora del país han posat el crit al cel: "És entreteniment – va assenyalar Dandi Asraf, un veterà mag compatriota de Geller –. Però òbviament tot són trucs i acrobàcies. No hi ha poders sobrenaturals. No hi ha màgia. No existeix en aquest món".
Un altre il·lusionista, Eliron Toby, es va manifestar afligit que "un home com aquest hagi enganyat a tanta gent durant tots aquests anys", i va afegir: "(Geller) contradiu el dita que no pots enganyar a tot el món tot el temps".

L'espectacle ha de continuar

Davant la polèmica, la Societat de Mags Israelians es reunirà aquesta setmana per a decidir el destí del programa. El seu president, Dàlia Peled, va assenyalar: "La societat espera i creu que el públic entén que es tracta d'un programa d'entreteniment i que els números de màgia no s'executen amb l'ajuda de poders sobrenaturals".
Entre tant, la controvèrsia no ha fet sinó augmentar la popularitat del programa: "Els cínics i els mags que s'han alçat contra mi han fet un gran treball que val milions", va bromejar Geller sobre els beneficiosos efectes de la polèmica sobre l'audiència del seu programa: "Ha fet a Uri Geller més misteriós i ha creat un aura mística al meu voltant", va afegir.

No és la primera vegada que la polèmica fregadissa de prop a Geller, nascut en Tel Aviv en el si d'una família pobra. En 1973 no va aconseguir doblegar una cullera en el programa de Johnny Carson, cosa que atribuí a que els seus poders s'havien debilitat.
Aquell mateix any es va sotmetre a dues proves científiques a la universitat de Stanford i a l'Institut de Ciència Weizmann d'Israel. Els resultats en ambdós casos no van ser concloents, i els mètodes emprats en sengles proves tenien defectes. Tot i això alguns científics foren enganyats per l’artista.