Comunidors

 

 

 
     
Tornar a la pàgina principal    

 

Tornar a «coses curioses»

Un comunidor —dit de vegades també reliquier o amb d'altres formes dialectals en desús— és una petita dependència d'una església parroquial amb obertures als quatre vents. Nogensmenys, el més famosos son exempts, en forma de porxo cobert i situats prop del temple.
Dins d'aquesta instal·lació el sacerdot comunia les tempestes i les pedregades. El Diccionari de la Llengua Catalana defineix comunir com «Conjurar (el mal temps) amb oracions, amb fórmules exorcitzadores». És un bon exemple de pràctica on s'observa les dificultats de deslligar religió i màgia.
Al segle XIII ja trobem notícies indirectes sobre l’existència d’aquestes construccions, com per exemple el reliquier de Sant Pere de Figueres, però segurament són més antigues. Tanmateix, no sembla pas que s'hagin conservat comunidors medievals. Els que encara es poden veure són posteriors al Concili de Trento (1545-1563). La contrareforma feu que els cerimonials contra les maltempsades i la protecció de les collites assolissin el seu punt àlgid i la construcció de comunidors a les parròquies rurals es va disparar.

Fotografia del comunidor exempt cobert d'Ordino capturada el Nadal del 2015. Actualment s'utilitza per a situar-hi un pessebre


Estem intentant fer un inventari d'aquest tipus de construcció. Si ens podeu ajudar-nos amb dades documentals, fotografies antigues, gravats i pintures, informació transmesa de forma oral, etcètera, si us plau, contacteu amb nosaltres per correu electrònic:

  

Aquest és el mapa dels comunidors a Catalunya i Andorra dels quals tenim notícia fins aquest moment: