L'origen del terme arròs Parellada

   
   
Tornar a la pàgina principal

Reconec que sempre m'havia preocupat per l'origen del terme arròs Parellada que no és més que és un arròs amb la carn desossada i/o el marisc pelat, preparat de manera que no fa falta utilitzar el ganivet per menjar-lo.

A la viquipèdia he llegit ara mateix algunes anotacions sobre la llegenda d'origen del nom, i que Pep Nogué (2003) explica que Parellada era el nom del client del restaurant Suís, Juli Maria Parellada i que el cambrer, Jaume Carabellido, de tant dir «un arròs especial pel senyor Parellada», al final van passar a «un Parellada!» i que posteriorment l'amo, en Miquel Matas el va incorporar a la carta.

El meu sobtat interès ve condicionat per la recent lectura (octubre 2010) del llibre Barcelona era una festa de Sempronio (1980), pseudònim d'Andreu Avel·li Artís (1908-2006). Dedica un capítol al restaurant Suís de la Plaça Reial ˗ que tancar les seves portes el 30 de març de 1949 ˗ i confronta la gran anomenada del lloc amb el fet que cap plat seu hagi passat a la història. Llavors diu:

 

«la seva única creació original fou, en tot cas, "l'arròs a la Parellada". El doctor Parellada, que pel que es veu no li plaïa escurar, a la sortida del Liceu encarregava invariablement:

-Un arròs a la valenciana, sense ossos ni espines.

A les profunditats de la cuina, l'encàrrec era transmès i xifrat així:

- Un arròs Parellada.

L'arròs sense ensopecs, batejat amb el cognom del galèn [sic], va saltar del Suís a les altres cuines barcelonines».

 

Com que Sempronio coneixia de primera mà a Miquel Matas, la història sembla tenir gran versemblança.

 

 

Fonts citades:

  • Pep Nogué (2003). La cuina de l'arròs de Pals. Valls: Cossetània Edicions, p. 79.

  • Sempronio (1980), Barcelona era una festa. Barcelona: Selecta, p. 86.

   

Tornar a  «coses curioses»

 
     

Tornar a «Curiositats lingüístiques i etnogràfiques»

 
   

Tornar a la pàgina principal Tornar a  «coses curioses» Tornar a «Curiositats lingüístiques i etnogràfiques»