|
|
||||||||
|
L'origen del terme arròs Parellada |
||||||||
| Tornar a la pàgina principal |
Reconec que sempre m'havia preocupat per l'origen del terme arròs Parellada que no és més que és un arròs amb la carn desossada i/o el marisc pelat, preparat de manera que no fa falta utilitzar el ganivet per menjar-lo. A la viquipèdia he llegit ara mateix algunes anotacions sobre la llegenda d'origen del nom, i que Pep Nogué (2003) explica que Parellada era el nom del client del restaurant Suís, Juli Maria Parellada i que el cambrer, Jaume Carabellido, de tant dir «un arròs especial pel senyor Parellada», al final van passar a «un Parellada!» i que posteriorment l'amo, en Miquel Matas el va incorporar a la carta. El meu sobtat interès ve condicionat per la recent lectura (octubre 2010) del llibre Barcelona era una festa de Sempronio (1980), pseudònim d'Andreu Avel·li Artís (1908-2006). Dedica un capítol al restaurant Suís de la Plaça Reial ˗ que tancar les seves portes el 30 de març de 1949 ˗ i confronta la gran anomenada del lloc amb el fet que cap plat seu hagi passat a la història. Llavors diu:
«la seva única creació original fou, en tot cas, "l'arròs a la Parellada". El doctor Parellada, que pel que es veu no li plaïa escurar, a la sortida del Liceu encarregava invariablement: -Un arròs a la valenciana, sense ossos ni espines. A les profunditats de la cuina, l'encàrrec era transmès i xifrat així: - Un arròs Parellada. L'arròs sense ensopecs, batejat amb el cognom del galèn [sic], va saltar del Suís a les altres cuines barcelonines».
Com que Sempronio coneixia de primera mà a Miquel Matas, la història sembla tenir gran versemblança.
Fonts citades:
|
|||||||
|
||||||||