OVNI en el cel de Barcelona el 1704

Joan Crexell (1994)

        Papers d'Ovnis, núm. 3, 1a època (març de 1994), p. 20 -21.

[Versió original]

Llicència genèrica de

Papers d'Ovnis

per a reproduir lliurament articles en entorns no-comercials.

Sens dubte, aquest és el fenomen OVNI conegut més important de Catalunya del temps passat  (1) o, com a mínim, del segle XVIII. D'aquest cas ja en vàrem parlar molt breument a Stendek (2) i en aquesta ocasió aportem nova i substanciosa documentació escrita i gràfica de l’època.

La Guerra de Successió va durar entre 1705 i 1714, amb un final per a Catalunya que tots coneixem.  Aquell conflicte va tenir abast europeu, ja que en el bàndol aliat, favorable al nostre últim comte de Barcelona Carles III (futur Carles VI, Emperador d’Alemanya), hi havia alemanys, holandesos, portuguesos i anglesos. Per la seva part, Felip V comptava amb el suport de Franca.

Com ha passat sempre en totes les guerres, cada bàndol va imprimir molts llibres i opuscles de propaganda. Pel que fa als botiflers o partidaris de Felip V, que se sàpiga només en van fer un en català: "Exhortació Cathòlica dirigidrz dirigida a la Nació Cathalana”, editat el 1707 i reimprès el 1711 ampliat, sense lloc d’edició ni peu d’impremta. Com el seu títol indica, aquest llibre exhorta als a tornar a la fidelitat de Felip V, que fou el nostre comte-rei entre 1701 i 1705, és a dir fins que les corts Catalanes van elegir a Carles III com a monarca.

A la pagina 42 hi podem llegir, en parlar dels antecedents de la Guerra: “com ne tinguerem manifest avis y patent amanassa ab aquell de senyal de foch y estruendo extraordinari, que vèrem y ohírem sobre nostra Ciutat de Barcelona y se difundí per tota Cathalunya en lo solemne dia de la festivitat de Nadal del any 1704, a las sinch horas de la tarda, en lo qual temps (segons la experiència nos ha ensenyat) se anava més fortament fraguant la rebeldia [...]».

Per una casualitat d'aquelles que de tant en tant es produeixen, hem aconseguit de trobar dos dibuixos del fenomen en qüestió. La primera troballa ha estat en el Manuscrit 95 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona: "Especulativa y theorema arithmètica per la enseñansa y doctrina", escrit per Ioseph Bolló el qual llibre fou començat el 7 de gener de 1714. En el volum hi ha moltes coses de caràcter matemàtic i científic, i en el foli 122v hi trobem el dibuix en colors que adjuntem. Com a explicació hi ha les següents paraules: «Signum Magnum aparuit in Celam» i <«Señal del Cel que ab grandíssim estruendo aparegué als 25 de Xbre. [desembre] dia de Nadal del añy 1705 [sic] a las 5 horas de la tarda. Fou cosa molt orrorosa axi per trobar-se lo Emisferi ben clar y ceré, com per lo gran Rimbombo [espectacularitat] y resplandor que féu. Y segons havem observat se pot dir que era presagi de las miserias y calamitats que ha patit y pateix tot lo Regne de España y més en particular lo Principat de Catalunya fins lo present any 1717».

O sigui que el dibuix fou fet el 1717, al cap de gairebé tretze anys que s'havia produït el fenomen. Ho remarquem perquè de ben segur, l’autor el va fer basant-se en la memòria, en el record del que havia passat. Dit en d'altres paraules, que es pot tractar d'un dibuix poc o molt «idealitzat».

Una altra font que en parla és el Dietari del Consell de Cent o Ajuntament de Barcelona de l’època. Sota ei títol de «Senyal del cel» s'hi diu: «Dit die [Nadal 17041, a las sinch de la tarda, estant seré y sens veure-se ningun núvol, de repente, se veu una flamarada molt ardent en la present Ciutat, eixint y venint segons verídicas personas del mar, uns dient venia a modo de barra de foch [i] altres ab globo y cua. Se ubrí Y dexà tres núvols molt blanchs los quals duraren en la regió celeste més de mitja hora. Y després de esta flamarada, se senti en lo cel com si disparaven algunas artillerias y després molta mosqueteria, [cosa] que durà cerca de alguns tres credos. Déu nos vulla ab ulls de misericòrdia y donar-nos sa gràcia. Amén» (3).

Una tercera referencia escrita, acompanyada d'un altre dibuix, és el plec de quatre pagines titulat "Juizio sobre el celeste señal, que sucedió en el día 23 del mes de Noviembre deste presente Año 1705, que es 1a confirmación de aquel prodigioso Señal que se vio en 25 de Deziembre de 1704, día de la Natividad de Jesu-Christo Nuestro Señor, que tanto ha dado que discurrir a los […]» (4). Com es pot veure, el dibuix del fenomen de 1705 és diferent del anuscrit de la BUB.

En aquest escrit, Joan Solar, Doctor en Medicina, fa prediccions astrològiques sobre el futur polític que li esperava a Carles III, basant-se en l'aparició de cometes (1680, 1702, i 1705?). Pel que fa al fenomen de l704, diu: «Pues que diré de aquel prodigioso señal Celeste que sucedió el dia 25 de Deziembre de 1704, día de la Natividad de Jesu-Christo Nuestro Sefior, que pareció más milagroso que natural [que un cometa] saliendo de su principio en la décima Casa del Cielo, a dónde sucedió la Conjunción Máxima de las Superiores Planetas Y definiendo en el tercero Decano de Sagitario [etc., etc.]».. I més endavant insisteix en «aquel misterioso señal del dia de Natividad» és a dir no catalogant--lo com a cometa.

Sobre aquest fet del 1704 hem repassat el Manuscrit 1.007 de la BUB, "Lumen Domus o Annals del convent de santa Caterina de Barcelona”, escrit pels Pares Francesc Camprubí i Pere-Màrtir Anglès, el qual abasta els anys 1701 a 1801 i conté molta informació sobre tota mena de coses que passaven a Barcelona. Però no hi hem trobat cap referència.

Encara hi ha una quarta descripció del fenomen de 1704: es tracta d'una obra moderna d'aquest segle, que novel·la aquella etapa de la nostra història (5). Tot i això, reproduïm la cita perquè és possible que l'autor l'hagi copiada d'una altra relació que desconeixem: «el último prodigio en Barcelona, donde un día sereno del mes de Septiembre [sic] habíase visto en el cielo un globo de fuego, cuyo centro aparentaba color de sangre, ceñido de una nube poco clara, y esta de un giro tenebroso y denso que causaba horror. Así permaneció por espacio de una hora extendiéndose la negra nube por toda la región, como amenazándola; luego se oyeron ruídos y estruendos formidables, como tiros de cañon y fusilería, alternados a modo de batalla. Por último, consumida la materia y desvanecido el fuego, alejóse el fenómeno elevándose el vapor a la suprema esfera del aire y quedando la tierra libre del espanto de aquel presagio».

Resum

Com a resum podem dir que aquell dia Nadal amb el cel clar i seré, sense núvols, va aparèixer en el cel una forma estranya – globus? barra de foc vertical? – resplendent, embolicada dins un núvol, que deixa anar tres llengües de foc (?) i que tot plegat va restar en el cel entre mitja hora i una hora. Al mateix temps, es van sentir uns sorolls molt forts molt forts semblants als dispars de canonades i d'escopetades. I, si hem de fer cas a la darrera narració el fenomen s’allunya fins a desaparèixer. El fet va ser tan espectacular que fou moll comentat a nivell popular, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. La interpretació, a l’època, fou que es tractava d'un mal averany, opinió «justificada» poc després en esclatar la guerra.

Si hem titulat el fenomen descrit en aquest article com a un possible OVNI, ha estat perquè en les diferents narracions que hem transcrit fa tot l'efecte que s'estigui parlant d'un objecte material, capaç de produir diversos efectes: resplandor, colors, sorolls, foc, «núvols», etc., així com moviments: apareix, s'acosta, resta immòbil i se'n va.

Per acabar direm que la presentació del fenomen davant els ulls de milers de testimonis de començament del segle XVIII, sembla paral·lela, com a mínim, a la dels objectes de l'Onada dels EUA de 1897-1898, o sigui disfressant-se i adaptant-se a l’època.

I encara un altre punt: el 4 de novembre de 1704, a Suïssa es va observar un «brillant meteor» (6). El mateix OVNI?

Notes

1. Coneixem una altra observació espectacular d'un fenomen estrany a Barcelona, del 1605: «Dijous, 17 de novembre. Dit die en la nit se veren en lo cel uns grans senyals de foch que molts pronostican són mals senyals. Déu Nostre Senyor no do la sua gràtia que és lo mayor bé que podem desijar. Amén». ("Dietari...", volum 8, p. 236 de l'edició de Barcelona 1899, reproduït a: Stendek, núm. 2, Setembre 1970, p. 30).(®)

2. Stendek, núm. 2, Setembre 1970, p. 30. (®)

3. "Manual de Novells Ardits vulgarment Apel·lat Dietari del Antich Consell barceloní, volum 24, p. 204 de l’edició de Barcelona 1971. (®)

4 Un exemplar d’aquest plec, imprès, a Barcelona per Bartholomé Giralt el 1705, es. Troba a l'Arxiu Històric Municipal de la Ciutat. (®)

5. Alfonso Danvila, “Austrias y Borbones”. Volum III de «Las luchas fratricidas de España». Espasa Calpe. Madrid 1927 (2a edició), pp. 146-147.(®)

6. “The books of Charles Fort”. Nova-York 1959 (6a edició), p. 240. (®)